GEPEC

La llista de conflictes ambientals en els quals GEPEC-EdC ha intervingut per a defensar els interessos del territori és molt llarga, i per tant hem de fer-ne un breu resum.

En el context actual, no només continua la destrucció irreversible del territori, sinó tot el contrari, les problemàtiques ambientals han augmentat sense fre. A les nostres comarques planen amenaces com els abocadors del Pinell i Riba-roja, la construcció de més de mig centenar d’enormes parcs eòlics a les nostres muntanyes, la renovació de llicències de les "cafeteres nuclears" d’Ascó i Vandellòs, l’ampliació del segon polígon petroquímic més gran de l’Estat i la perspectiva de ser la segona àrea metropolitana de Catalunya, l’expoliació del territori per nous polígons industrials, grans àrees d'oci, un creixement urbanístic il·limitat (AREs, noves urbanitzacions), la construcció d’una ZAL al port de Tarragona que destruirà hàbitats d'interès prioritari, la loteria del cementiri de residus nuclears (ATC), camps experimentals i indústria de transgènics, rius segrestats i transvasats (Gaià, Francolí, Siurana, Ebre), recreixement de preses i noves captacions d’aqüífers, magatzems subterranis de gas, canteres, ... i moltíssims problemes més.

Portem molts anys fent propostes en clau positiva a l’administració. Alguns exemples han estat la reivindicació d’un nom propi per a dos espais naturals llargament defensats pel GEPEC-EdC: el Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis, per una banda, i el Parc Natural de les Terres del Gaià, per una altra banda. En energia hem plantejat alternatives de microgeneració d’energies renovables en àmbits urbans i industrials, lligades als punts de consum, per tal d’evitar la destrucció d’àrees de muntanya per la invasió de centenars d’aerogeneradors. En residus hem col·laborat en campanyes de sensibilització ambiental i hem apostat per una gestió de reducció i proximitat, molt abans de que aquests fossin els criteris “oficials”. En matèria urbanística seguim presentant al·legacions i propostes de millora ambientals als POUM, Plans Territorials i altres figures de planejament. I en indústria podem dir amb el cap ben alt que som una de les entitats ecologistes de Catalunya que ha presentat major batalla administrativa en les autoritzacions ambientals, i en alguns casos hem aconseguit fins i tot portar als Jutjats als que contaminen i no paguen.

Dissortadament, la receptivitat del DMAH no ha estat tan positiva com caldria esperar, i s’ha traduït en una simple manifestació de bona voluntat però mancada de lideratge i compromís polític.