La vall de Can Masdeu, o de com construir una solana agroecològica
Des de temps remots, diferents generacions d'habitants de la petita vall
de Can Masdeu s'han alternat per modelar i mantenir un eficaç sistema de
mines, canalitzacions d'aigua, basses i terrasses per al cultiu. En els
darrers set anys s'ha omplert de vida l'espai -abandonat durant mig
segle-rehabilitant la masia, recuperant la finca agrícola i construint una
comunitat viva que interactua amb el medi i els seus cicles naturals. Una
comunitat implicada amb el teixit associatiu del districte de Nou Barris i
amb tots els veins que participen del projecte o venen a passejar per la
vall. Aquesta visió de la serra de Collserola com un lloc on seguir
practicant un ús social sostenible del territori té el valor de produir-se
a dos passos del Polígon de Canyelles, exemple viu d'un model urbanístic
massificador I especulador que segueix vigent.
Supervivent de nombrosos incendis i de la poca atenció rebuda en les
llargues dècades d'abandó, la vall conserva un bosc de pins i roures,
vessants de ginesta i romaní i abundants zones humides on es refugien
esquirols, conills i senglars. Hi neix també la riera de Sant Andreu, de
la confluència dels torrents de Can Masdeu i de Nagret.
En defintiva, una vall viva que continua resistint a una ciutat obstinada
en devorar-ho tot. La última amenaça: la classificació com a EPRE per part
de l'Ajuntament de Barcelona, un estat d'excepció urbanística que
permetria construir equipaments i ajardinar la vall independentment de la
declaració de Parc Natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada